Avui he somiat que era un cartell

17 de març de 2018

Avui he somiat que era un cartell

Era un cartell de lletres, això segur! Un d’aquells que t’indiquen on ets, però no era un cartell de carretera. Ni un cartell d’indicacions.

Recordo d’estar orgullosa de la forma de les meves lletres, rodones i ben perfilades. En blanc i negre.

També recordo veure un cartell lluminós a la façana del davant. Però era un cartell vulgar, sense cap tipus d’elegància.

La meva època de l’any preferida era el Nadal. Em passava gairebé dos mesos amb les llumetes de Nadal, aquelles llums donen una energia especial, donen alegria! A més, el meu amo em netejava just abans d’adornar-me. Sempre procurava que les meves lletres estiguessin perfectes.

Al Pere el vaig conèixer  ja farà uns 5 anys, i jo diria que va ser amor a primera vista.

Abans, m’havia passat 25 anys amb el mateix propietari, havíem passat moltes històries junts! Ell em va donar la forma, em va definir i va escollir quina lletra anava rere l’altre.

Quan em va caure la “a”, la va enganxar al cap d’uns pocs dies. A vegades venia canalla i em pintaven lletres i dibuixos, a mi m’agradava ja que em feien pessigolles, però a ell no li agradava gens, després sempre em fregava amb un raspall que no m’agradava gaire.

Un dia se’m va caure la “s”, i un altre cop la “a”. Però ja no me la va enganxar més. Poc a poc es va anar fent gran i em va anar descuidant. Ja no tenia forces per poder cuidar-me com al principi.

Cada dia marxava més tard, recordo que es quedava hores i hores després de girar el rètol de “tancat”, fent números i murmurant.

Finalment, va arribar el dia que tant m’angoixava i que havia vist a tants altres veïns del carrer major. Em van enganxar un company que indicava “liquidació per traspàs”.

Avui he somiat que era un cartell

Uns mesos més tard, vaig conèixer al Pere, el meu actual propietari. Ell és un jove emprenedor. Ha estat uns quants mesos reformant aquí i allà, però ha volgut mantenir-me ja que diu que li agrada el meu toc “vintage”. A mi també m’agrada. Ara em visita molta més gent que abans, i per les nits i fan festa i sona tot tipus de música.

El que més m’entusiasma és que sempre fa olor a pastís acabat de fer!

En el somni, no sóc un cartell qualsevol, sóc el millor cartell del carrer. Estic orgullosa de ser un cartell gran i cada dia em llevo a primera hora per poder estar a punt pel Pere.

Em llevo i penso durant una estona; quin somni tan estrany…, un cartell? Que coi faig essent un cartell? Tot i així, m’agrada sentir-me el millor cartell del carrer. Sento que cada dia puc portar un missatge diferent. Cada dia puc ser el millor cartell de carrer.

Comparteix aquesta lectura!

Potser t'interessa...